No volgudes i mal pagades

Dilluns 24 d'abril 2017

Controlat d'afonia esclatada als darrers segons de partit. Un goig molt difícil d'explicar. Tocar botets i no me'n canso. Em costa molt respectar segons què. Dolenteria que em permeto i que cap interès tinc a posar-hi cura. Gent contenta i altra emprenyada. I a França, i arreu no fan pas curt, extremistes preocupants de messies de falsa prosperitat. I jo a la feina esforçat a aprendre els noms dels negres per adreçar-m'hi i fer-los sentir el que són: persones, i no invisibles, que han vingut a fer la feina que els d'aquí, els d'allà, els que cerquen falses prosperitats i opten per extremismes preocupants, no crec pas que estiguin massa disposats a treballar en feines extenuants quan es compleixin ànsies d'expulsió i de vida en un món nacional encovat de perspectiva i universalitat closa i fosca i no pas com la pell dels empleats en feines no volgudes i mal pagades.