Poc més se'm mengen

Dilluns 23 d'octubre 2010

Havien mort al seu jaç. Poc més se'm mengen. Alçar la veu amb boca petita de ressentiments i de silencis poc pronunciats. Poc més se'm mengen, llavors, per intolerant i per pixar fora de test. Raons hi ha i raons hi podien haver, llavors i ara també. No és cap veritat, tampoc és una no veritat i mentida tampoc n'és. Als hereus dels que van morir al seu jaç, sembla que els hi agradi viure en permanent guerra civil. També sembla que els hi agradi que tothom hi visqui. S'ha de pensar i entendre el món a la seva manera, trista, grisa, si es vol una pau feta de silenci, de submissió i de mort de les idees, que no són altra cosa que l'essència de la raó, de la llibertat i de la vida abans que es converteixi en estúpida i gregària existència de subsistència.