Sentia que parlaven

Dimecres 18 de juliol 2018

Els avis sentia que parlaven del president, en Macià i del pobre Companys en sentida devoció que trobava exagerada. Els pares, de retruc, d'oïda, també. Eren petits llavors i nebulós record en tenien. El record més proper l'escola; els primers nens i nenes escolaritzats, els nascuts al trenta. Record viu, un dels pilars de qualsevol república, i no pas sols la de presidents venerats pioners, assassinats o exiliats, que tingui dignitat d'anomenar-se amb tot el significat i el significant. Els pares, poc anys per aprendre quatre lletres i quatre números que van servir per a restar i sumar i poca cosa més. Cinc anys, crisi i estavellada. A la fàbrica, al taller, a la pagesia o en mans d'escolarització, els més afortunats o els més desafortunats, de monges i de capellans doctrinaris i no exempts de perversitat. Van perdre. No van poder escollir i, ara dec pixar fora de test. Cap mena de celebració de res. També sentia que parlaven i deien que els feixistes de llavors no eren pas castellans, ben catalans eren. 


Comentaris