I igual d'estúpid

Dissabte 31 de març 2018

Hi torno. L'Arnau és a casa. Garlaire com un mateix, un minsa reminiscència genètica. M'agrada que s'expressi. Potser no serà feliç, però molta cosa es traurà de dins. En Guillem, el germà, no n'és gaire, ni de garlaire ni de treure res de dins. És més de Santa Eulàlia que del carrer de Manlleu de Vic. Els sentiments a dins i agraït que surtin sense estridència. Juguem a màgia i enganyosos trucs difícils d'implementar en altres nebots que no se'ls hi ha inculcat massa la inventiva fantasiosa, per educació, per rigidesa educativa que no dóna opció a què hi hagi quelcom més que no sigui eternitat, poca vida, inventiva meva, il·lusió, una altra mena d'engany més feliç, menys, o i gual d'estúpid o d'enredaire.