Passa al contingut principal

Entrades

Destacats

Les holandeses

Dilluns 5 d'octubre 2010
Tornar i no sé si tornaré del tot. Avui ho he fet, demà ja ho veurem. He escrit força i massa temps que no m'enfrontava amb un dels esborranys de lletra petita i atapeïda que tant n'he esmenat. Cal·ligrafia peculiar que no desentona en aquesta personalitat independent que no parla com tothom i que intenta fugir del ramat que m'espanta. Intentar passar de puntetes i massa no me'n surto. M'havia despullat. La gent es despulla en privat o d'amagat i els sentiments, si no es ventilen, la càmfora els empudega. Les holandeses. Sempre solo escriure en holandeses. El foli m'esborrona: administratiu, oceànic amb no exempta paura d'omplir-lo. L'holandesa, aristotèlica, el punt just; altra cosa potser seria una volàtil anotació efímera que no passaria de la categoria de la idea sobrevinguda en una terrassa o vés a saber on i anotada per ampliar. No em costa escriure i, fins i tot, quan no es vol dir gaire cosa, m'és possible pla…

Entrades més recents

Apropiaments indeguts

Còlic mental de terrasa

Necessitat de repòs

O2

Ment dispersa

Desmerèixer

El dilema de pensar

El futur de la lectura

Les flors grogues

M'aveso a viure presents