Viure al rovell

 

Diumenge 7 de novembre 2011

Dies absent, massa, hi ho crec, i no pas per manca de gana i d'inspiració d'escriure. Mandra si se'n vol dir, però tampoc penso que en sigui el cas. Viure al rovell de l'ou és on ara estic i m'agrada i poca cosa més desitjo, potser una jubilació. Vida simple que no m'és gota avorrida, ans al contrari, malgrat simplicitat i un certa solitud comporta. El rovell de l'ou és el centre on hi ha la densitat del tot i del res, de la solitud plena acompanyada de contradiccions i de vida, de llum petita i densa concentrada vers al tauler de la brega o de la vida si se'n vol dir.