Gòtic ocult

 

Diumenge 12 de setembre 2021.

Fer temps ahir abans de la manifestació que poc gust em dóna anar-hi, però que hi vull ser comptat, i no sé pas massa de què servirà. No en soc pessimista i tampoc m'obro a cap mena d'optimisme veient els resultats i el què s'està disposat a fer. Treure la punta del cap pel Raval i petits monuments coneguts i mai visitats i no pas per no ganes, sempre per estar fermat l'accés de porta tancada amb dos panys de clau grossa i petita alhora. Temps d'infidelitats polítiques profundes i de desànims generalitzats. Diada esbargida que hauria de servir per exigir el què no s'ha exigit fins ara als nostres polítics: independència i no pas autonomia com ens donen. Exigència que, si s'ha fet, ha estat de puntetes i tractada amb cotó fluix. Sentir-se que el pèl et prenen i esbargir, badar en solo dir, i aquesta mena de gòtic ocult del convent dels Àngels em dóna opció de badar i de deixar de pensar en utopies que, a hores d'ara, no crec que hi hagi exigència de fer-les realitat.