Bona empenta

Diumenge 29 de juliol 2018

Una mala sensació, només una de dolenta, la que sento en aquests moments. Matí de molta música clàssica en vinil i de molta lectura endarrerida. Acabar llibres començats d'any de sequera no dolguda. Les necessitats són variables. No incomodat. Es deu tractar d'un valor o d'una necessitat que a ma tindré quan calgui i recuperaré sense massa esforç. Interessant i difícil de païr a lenta digestió, pausada, abandonada i represa. Amistat de l'Auster. Avui una bona empenta. Sol estabornidor i llum groga insultant, com la llum del país enllaçat. El nostre color; i ens espanta molta cosa, però el groc enlluernador i cridaner no pas massa, ens estimula i ens excita. No me'n faig creus. Planifiquen vacances de dies curts i no en sóc comptat; manca de vacança, per impossibilitat laboral o per nosa, nosa paranoica de sentir-se entaforat en el mal viure del repudi d'una malsaguinosa sensació que poc ajuda al benestar i facilita l'abandonament de l'estúpida resiliència i obre la porta al marronós i merdós món de la ira que val més que no explosioni perquè no s'entendrà. I emprenyat no n'estic, només entaforat en l'estúpida resiliència que no albiro si a enlloc porta.