País d'enfeinats

Divendres 16 de juny 2017

Demà no treballo i s'allargarà fins a finals de setembre. M'està bé. Necessito abstreure'm i començar a viure aquest nou format de vida de tranquil.la inquietud que no penso deixar de banda. No m'amoïnen els puntuals esverament d'insatisfacció. No hauria de ser així, però no sóc, ni vull ser perfecte. M'ho tolero i massa haig de tolerar a voltes. Em fastiguegen els perfectes d'imperfecta existència. Em resigno. Intento posar-hi bona cara, ser amable, educat, seriós, de bon rotllo controlat, per a poder suportar certes coses que em comporten monotonia no acceptada. He renunciat, i estic renunciant a massa cosa; una avui, sense mal de fetge, al casino, on es parlava sobre el referèndum. Estúpida banalitat. Molt poques ganes. Divendres de cap de setmana llarg, sense el mans del dissabte a la feina, i, curiós, avui molt cansat. Els nervis estúpids i estressats de la setmana m'han deixat. José María Gironella m'atrau més que anar enlloc. La calorada és intensa. El sopar del divendres avui no es fa. País d'enfeinats i pròsper. Sóc dels que m'agradaria que algú em pogués dir el que significa de debò prosperitat i si seré capaç d'entendre-ho o és que ho entenc de manera diferent.