Els dies clars s'aprofiten

Dijous 21 de juny 2018

En nom de la flexibilitat tot sembla que hagi de valdre. La importància del llenguatge, premeditat, interessat, però la paraula, encara que el vent se l'emporti, es registra en el lloc més insòlit del nostre cervell ignot. M'agrada que així  sigui. I, sovint, em perdo, potser perquè no estic centrat o no em deu convenir estar-ne i capaç sóc de no perdre rumb. Controlar en el descontrol. No excusa.  Dia de vacant, de vacança no demanada, imposada per raons de productivitat. Els dies clars s'aprofiten. Sant Lluís, falta menys, quan escric l'esborrany a ma, d'un quart d'hora perquè comenci estiu a la plana remullada habitada per massa pagès gemegaire de roc a la faixa pels imprevists. Assaborir. Em faig gran. I la perspectiva de no sé pas massa què però de saber, i estalvio coma, que hi ha final per arribar a descans cansat, inquiet fins voler-ne ser fins el dia del trànsit. No pas massa por em fa i gota importància hi dono. Llençol perdut, tants de perduts, i ens creiem que no ha estat així; la bombolla que ens deixa respirar impuresa amanida de perfum empallegós ranci que embalsama i que d'interessos uns en defensa i que no solen pas ser els meus, els d'una flexibilitat mal entesa que no vol ser encarcarada i un niu n'és.