Fullaraca desvagada escrita

Dissabte 1 de setembre 2018

Aturat a la terrassa de la Catedral. Dissabte d'hora al matí abans d'anar a la parada. Un cafè sol caure mentre intento estar-hi una bona estona. Escric, llegeixo, parlo amb algú si s'escau o resto en silenci meditatiu. M'agradaria estar a París. Potser hi aniré pel novembre. Terrasses i el seu entorn. Arquitectura imponent: romànic, barroc, neoclàssic, modernisme, eclecticisme i edificis moderns de més o menys bon gust. Confortat d'aquest cafè no pas massa bo i no pas mal pagat. Fullaraca escrita desvagada d'hores guanyades a vida perduda. Absort en el meu escrit i amb orella parada a converses esquives d'afectacions personals de gent asseguda a taules properes que també crec que guanyen hores perdudes que poden estar guanyant a la vida no plaguda d'existència.