Un certificat

Dissabte 15 de setembre 2018

Sortir d'hora de casa. Mirar el que poc sovint acostumo a mirar: la bústia. Un certificat no entregat i no adreçat a mi. Prové d'un organisme oficial. Pujo a casa. No és meu. M'ofereixo a anar a fer cua a correus. Rebuig frontal i no pas massa carregat d'amabilitat. Empassar, callar i tirar endavant com si res hagués estat. M'esperen i em molesta arribar tard. Anticipar futurs que no s'esdevindran perquè pot arribar a ser impossible que s'esdevinguin com s'imaginen carregats de desastrosa negativitat. Res serà, només serà. el que serà, i torno a resultar redundant, però promou mal viure innecessari. Obviar el què rutlla i el què no s'esdevé: la normalitat del què és i, segurament, serà sense escarafalls de mal viure, de negativitats estúpides que a enlloc acompanyen.