Necessitat de repòs

Dimarts 5 de maig 2020

No em suposa massa enuig estar confinat i no em voldria arribar a creure que cosa massa fosca hi ha inesbrinable. Sol en la soledat abocadora i en la tranquil·litat del pensar sense tòxiques angoixes. Sensació d'estar immers en el comfort de la cova i molest de no poder-ne sortir amb la llibertat que la prudència cívica me'n reté. El mite de la caverna, Plató, antic, clàssic. El món se'ns havia fet petit i no em sobten interessos que vulgui que gran torni a ser. Abans ho era. La caverna, dèria, arraulits, amagats, i les ombres tornen, les que es veuen de dins cap a enfora, deformades, manipuladores, irreals i que pors irracionals no acompanyen a sortir a respirar i a poder veure imatges. La vida de fora, la de les imatges nítides que por no fan i encara que massa ho facin, més enllà de la necessitat de repòs hi ha la de serena llibertat de poder respirar sense temor de cap mena.