No fa pas

Dimarts 24 d'abril 2018

Bolcat en la feina. Me'n faig creus. Me'n feia creus quan treballava a l'adoberia, no fas pas més d'una dècada, no fa pas. Gent avocada a la feina que certa llàstima amarada de tristor em comportaven. Me'ls solia apreciar amb el superficial tracte compartit d'educada companyonia. Moltes hores d'abnegació laboriosa closa i esforçada per un salari de compensada remuneració que no sol ser mai del tot ple. El tracte compromès i correspost amb una bona engruna de més d'escreix. M'anguniejava pensar que refugi es pogués trobar en un treball que amo no n'ets. No n'ets i potser en voldries ser, o no, i faria més entenedor més cosa incerta que sembla incomprensible l'esforç que ultrapassa el conveni pactat i escrit, o no escrit. Es sobrepassa conveni i es deixa de banda massa, massa què? vida potser, món, el que em deu estar sobrepassant en aquest moment de suposades o reals mancances de valentia que m'impulsen a estar massa bolcat en la feina.