Ni fu ni fa

Diumenge 14 d'octubre 2018

Demà teràpia que poca necessitat de preparar em suposa. Em deu fer falta des de que m'he clos en mi mateix sense aparença d'asocial manera de fer. Temps tèrbols, o m'ho semblen, perquè puc acabar de pensar que sempre ha estat així, només ho deu poder arribar a determinar un més o menys elevat estat de consciència que atorga més volatilitat als gests i als fets de l'entorn més proper. Disquisicions de solitari caminant aquesta tarda pels carrers del casc antic que en envolten la Pietat i a plaça. Impregnat d'aquest aire, d'aquesta mena de mal alè que em mortificava i que molt de temps fa que ni fu ni fa, que transpira ambient agre de proper treball no vocacional, pecat de pecat original que arrossega ànimes desvagades i tristes en les quals no m'hi vull ser comptat.