La taca blava

Diumenge 28 d'octubre 2018

Dormides intenses enmig del silenci boscós de llocs ignots no massa allunyats de la civilització. No fa. Tampoc fan les reunions familiars més enllà de la prudencial correcció. No són gota conflictives, però sí un pèl massa intenses i perllongades. Plou. Ahir també plovia, fins i tot més del que ara ho fa. Tot passant per Torelló, la pluja era més que generosa i es va aturar l'estona justa mentre fosquejava, quan els verds ataronjats i amarronats tardorals s'ennegrien amb la posta de l'humit, melangiós i de falsa tristor del sol que s'amaga per ponent. Minso fred, i en començava a fer, i amenaça de pluja propera senyalada en minsos plugims que cames fan alleugir que exclamen a aquest cel plomós i carregat que esperi a pixar líquid fins a refugi arribar. Si esvera rierols i torrenteres ja s'ho ben farà. Mullena de sabates i de camals de pantalons. Tranquil·litat que cal pair sense cremor de cap mena. Ve de gust el tast, el tast, i demà, ara quan escric, llegint també, sota un finestral de galeria àmplia molt mal decorada, però que no resulta desagradosa, plovent, i força, resolc que surto a caminar i a mullar-me aixoplugat, tot deixant que la groga verdor em confongui com la taca blava que cap esforç farà per amagar-se.