M'aveso a viure presents

Divendres 5 d'abril 2019

M'aveso a viure presents. He trobat un tresor perdut. Les plaisirs et les jours, pastiches et mélanges de Marcel Proust. L'he recuperat. A Girona aquesta tarda. Dia rúfol i amb un xàfec que m'ha mullat al mig del pont de pedra. Poca cosa a fer o massa que me'n manca per viure. Una mica xop i ara comença a esbandir, just quan arribo als porxos de la plaça del Vi. El ventijol és fresc i incòmode i els porxos no el paren massa. Prenc un copa de vi negre de l'Empordà en una de les terrasses buides que hi ha a hores d'ara. Un caprici, dels potser massa que em permeto, però, per gota que pugui, no els vull deixar. Seria llançar un llençol més i cap gana en tinc. Agradós sentir parlar català al carrer i que els cambrers el parlin i te'n serveixin. Normalitzar el que no hauria de ser anormal ni correspondre amb mal entesa educació de parlar en altra idioma si hom no és entès. No ha de ser el meu problema i em reservo educació per altres afers. M'acabo la darrera oliva que m'han portat per picar. Soc més de nyoca i de greixons. Les olives són bones i aquestes piquen força. Forcen, gairebé, a demanar una segona copa que no faré. Perllongar el caprici i estimular el desig. Estimular el desig, ben bé així; una mena de fre molt a la catalana de no fer ara i donar pota a una propera vegada, similar, idèntica. Fer-nos acompanyar de nou per una copa de vi acompanyada d'olives, de greixons o del que sigui. Estarà bé, com ara, com sempre, encara que el ventijol i la pluja fina que torna caure et faci abrigar.

Comentaris