El futur de la lectura

Diumenge 21 d'abril 2019

A casa clos llegint i prenent la vida tal com em bé i millor, cert, millor. No cal pensar gaire i deixar que els pensaments gaire afectin. És dolent. Ho sol dir la gent gran. Saviesa atorgada que sovint no els hi atorgo. Suposo, i no deu ser cert, que el pensar massa no deu ser la prioritat de massa gent. En certa manera deu caldre pensar en el nostre pa de cada dia i planificar una mica el futur. Ai el futur! Existeix? Em provoca incertesa i un cert malestar. potser perquè m'agrada obviar-lo. Viure el present i acostar-se sense cremar-se a l'inutilitat del passat, no pas, tampoc no pas, com a rememorar, com enyor nostàlgic, no pas, però si com una mena d'aprenentatge i sovint de refugis erràtics i erronis. La saviesa que no atorgo sol dir que el millor que es pot fer és anar tirant. Qüestió de metal·lització i de fe que no se'm fa crèdula i em sona a avorriment per a no usar altres adjectius. Calma, tirar i anar tirant sense pensar massa. Saviesa no atorgada.

Comentaris