No me'n puc estar

Dimarts 27 de juliol 2021

Els hàbits són peculiars i els meus encara ho són més des de que estic a l'ermita del carrer Sant Just. La solitud ben entesa determina certes disciplines impensades no fa massa temps. Cuidar-se, dependre d'un mateix i deixar que el pas del temps ni tòxiques emocions t'empudeguin comencen a formar part d'un nou imaginari grat. No crec que siguin paraules que sonin a tragèdia. No ho crec. Hàbits. Maitines de contundent menja, a laudes un entrepà de pernil i el darrer cafè del dia i a àngelus la poma de rigor. Coixí per esperar el refrigeri silenciós de pregària televisiva. Hores mortes de labora fins al puré o el làctic de vespres tot esperant la propera abraçada de Morfeu que em portarà de nou a maitines; dinàmica que no me'n puc estar.