Feina tenia a colgar-la

Divendres 19 de maig 2017

M'hauria agradat anar a Londres. No se'm va dir, tampoc ho vaig demanar i ni ho vaig proposar. Culpabilitat compartida. El romanent d'aquesta mena d'educació malaltissa que emana del llibre. Escriure, escriure, com un embogint, omplint holandeses - els esborranys els escric a pilot en holandeses improvisades o amb paperots arreplegats - amb una camisa blanca i no pas massa polit per a segons qui i massa per a segons massa en soc. No sé perquè m'enredo. Enderiar, una de les raons d'estar al món. Poc avesat a subsistir en la superficialitat problemàtica de problemes amagats que poc suren, i si ho fan, suren com la merda; i no puc deixar de pensar com una vegada, anecdòtica, la meva vida està plena d'anècdotes i de batalles de gran granades, quan en Guillem, de petit, molt petit, es va cagar al Cau del llop, a Llançà, a la platja, i el pare feinada tenia a colgar la merda perquè no es veiés ni surés.