Idèntics i precipitats

Dimecres 9 de maig 2018

Arribo cansat a casa. Més cada dia. I no crec pas que del tot sigui perquè em faig gran. Una altra mena de cansament que desgrano amb no plaent satisfacció, i sí en encertada sinceritat a teràpia. Parlo molt, massa fins i tot, de mi mateix, no pas per egoisme, per necessitat de netejar registres que massa temps fa que d'embrutits semblen embussats. Sensació d'alliberament momentani quan en surto i hores llargues em dura i me'n plac d'escapar de rossec de mala culpa que m'assetja i vida em dificulta. Creure'm que no sóc i que serà impossible tornar a ser qui vaig ser. Ja no sóc aquell personatge expansiu. Els silencis em determinen i esbravades pinzellades en moments molt concrets es torna a ser com es va ser i no s'és. Gota de gust cercar expansió amb dos acudits idèntics i precipitats que em farien sentir idiota i més allunyat del que era i que no sóc només a pinzellades mal traçades.  

Comentaris