Restes de llaços

Dilluns 30 d'abril 2018

Restes de llaços arrencats a la palanca de les adoberies. Tallats a navalla i deixats a terra perquè la gent els trepitgi i la pluja que ha caigut i que està apunt de caure els acabi de trepitjar. Tabernacles. Serà veritat, i en deu ser, que com més alfabetització més voluntat de fugida, de separació, i com menys alfabetització més voluntat d'unió i d'aferrar-se a la casposa i trista realitat de voler viure en una mena d'estat impositiu irreflexiu. Tabernacles que aspiren a una mena de món que en volen dir Tabarnia, i no ho accentuo, perquè no es porta en la seva mentalitat, encara que no ho sàpiguen; un món que fan lligar embastat de lògica simple i fàcil de taverna, no n'és el cas, però en sembla, més s'hi adiu, malgrat l'errada ortogràfica d'una lletra poc important, una be alta per una de baixa, però, tant se val, cap importància dóna si la be és alta o baixa. Són bes. Taberneses de taverna etílica de savis de taverna, els que no saben distingir entre les altes i les baixes i que pretenen voler imposar que ortografia és niciesa i discussió lògica i racional no cal ni és admesa. Tabernesos de taverna de mentidera veritat inconscient i de molta pobresa.