Calor primera

Dijous 31 de maig 2018

Dies fa que no escric i aprofito calor primera de dies que engroguiran camps verds negats d'aigua. Els pagesos, queixosos, mostraran minsa alegria, tan minsa que perdurarà fins al dia que massa sol hi hagi i gemec vomitiu en sortirà de les seves boques. Em supera, i motiu no en tinc, perquè no m'afecta. I el temps, com tot l'entorn, humor inclòs, es trampeja, esverat, trist, amargat, eufòric ... perquè exclusiu no n'és i el melic, nuat, un nus, no altra cosa, lligat barroerament; l'essència que ens lliga a la mare, a la natura. No deu caldre que ens el mirem tant. És nostre, particular i no tot gira al nostre entorn ni al gemec vinclat a la terra i al renegar als déus de la meteorologia quan no s'ajusten al melic o al món finit de la rella de l'arada.