De temps fàcils

Dimecres 8 d'agost 2018

Quan vaig a Llançà evoco excuses inexcusables de temps fàcils de poc fumable realitat, la que ens aportava a un no pas massa dolent viure. La realitat inconscient n'era una altra de molt diferent. Inconscient de dies feliços que comportaven que més enllà de la ratlla de França, en deien, la vida fora més neta, civilitzada i no pas més culta. Més idealitzada i ho creiem de debó. Sembla que el temps se'm mostri com aturat en el carrer de la pilota per la persistència de sovintejades anades i de no deixar passar massa anyada. I els paisatges, les olors, perduren, les mateixes de pretèrits temps d'esclafit, de somni, polític, social i moral d'inconscient inconsciència.