He passat la frontera

Dilluns 20 d'agost 2018

Cotxe enllà per terres no castellanes d'antics i actuals foralismes i d'antiga corona absorbida per castellanes maneres. De tornada. Paisatges aspres, més uns que els altres i diverses maneres de viure que no coincideixen amb la meva. Cap resulta vàlida o invàlida. Cap menys encertada. El paisatge i la geografia condicionen, i, segur, també deu condicionar l'actitud i la capacitat de condicionar el paisatge. Observador mancat d'equidistància amb implicació no involucrada, insistent i introspectiu. Capacitat d'adjectivar més del que seria convenient. Tornar en cotxe i molt de temps feia que no havia establert un grau d'elevada observança comparativa des dels anys d'innocent infantesa a Llançà, quan la ratlla, la de França, travessàvem i consciència que un país, en un món, diferent s'entrava i que el territori aspre, el nostre, llavors, era cosa diferent. Franja desastrada i res, a un salt de llebre, passar, només passar frontera, sensació renascuda. Un nou país diferent i sensació de tornar a ser a casa. Camps endreçats, pobles que es poden divisar de campanar a campanar que determinen, que transformen i que fan diferent un territori. Com llavors quan passava la ratlla de Franca i no era a casa quan la passava, però aquesta vegada sí, sé que soc a casa, encara que lluny em trobi de la Plana.