El d'ahir va estar el darrer

Diumenge 2 de juliol 2017

Sé que poca cosa hi ha a fer. Em quedaré el dia a casa llegint Gironella i escoltant seleccions de clàssics. No crec que vagi a enlloc. Tinc el genoll inflat com un bull de la llengua. Em penso que sóc jove. Ja començo a ser gran i segons què ja no ho puc fer i no m'aturo quan m'ho demanen. Jugar a futbol i les prestacions, les arribades, els controls i les corredisses, si mai han estat defensables, ara ja són ridícules perquè no s'hi arriba. Alguna petita espurna queda del què s'havia estat. Hom es pensa que espurnes queden per afrontar el pròxim partit, encara que avui es pensi que el d'ahir va estar el darrer.