Semblen no tenir fi

Dimecres 5 de juliol 2017

Instal·lat en alts i baixos. Mancat o amb excés de maduresa que de poc em serveix. Em costa suportar cridòria, m'ensorra i m'entristeix. Intranscendència de molta o de poca importància. No m'hi acostumo i la situació sempre em sol superar per manca del què dèiem: maduresa. Em fa vergonya, no vull que s'hi doni gaire importància, si em feliciten per alguna cosa ben feta que hagi pogut fer, sempre penso que no n'hi ha per tant. No hi estic acostumat, gens acostumat. Torno a escriure el que no hauria d'escriure mai i menys aquí. Lletra de teràpia. Ni festes ni celebracions; matinades, treballar, treballar i treballar, amanit amb lectures i músiques que sonen a fugida d'aquest panorama massa carregat de negativitat pròpia, no sempre aparent, i aliena, de pecats comesos reals, imaginats, carregats de culpabilitat i de culpabilitzacions que semblen no tenir fi.