La boca oberta

Dilluns 3 de juliol 2017

M'han reconstruït un queixal corcat. No em molesta anar al dentista. Una passejada més enllà del riu. Despesa de polidesa, de bon viure, de bona presència i de bona salud. Angunieja trobar a algú desdentegat; senyal de descuidada brutícia o de penúria de crítica crisi. Entrada de poca cosa a dir. Parlar de la visita al dentista com si fos una gran gesta i res ha estat. Mitja hora amb la boca oberta i amb les orelles, que res m'hagués fet tenir-les tapades. Orelles que no s'han estalviat d'escoltar el fil musical empallegós que cap mena d'interès em suposava i no n'he pogut prescindir. L'he hagut de pagar com un servei més sense demanar-m'ho ni demanar-ho.