Barroera, lírica i tràgica

Dijous 7 de juliol 2016

Endormiscat, acalorat i enfeinat a la feina. Un terç del personal de vacances. Trist que la feina signifiqui tant. En parlem a teràpia. No hauria de ser així. Ni trist ni pessimista. Realitat llaurada que germina no pas les millors flors ni les millors plantes. De Puccini em quedo amb la Tosca, la que em sembla més complerta, més compacte i no pas la més publicitada. Dies de Bohème al Liceu i a la fresca, la més popular i la Madama, la més tràgica i la que més fa plorar. Escoltada, la Madama, aquest matí a la feina. El Puccini més extrem, de moments sublimes, de música esplèndida i de recitatius melodiosos que trenquen relats i que costen d'empassar. Endormiscat i la Tosca al menjador de casa, en vinil, molt antic, versió de la Callas, a les fosques, sense lectures. Passo a on es barallen Floria i Scarpia, barroera, lírica i tràgica. Sensacional.