Si heu de badar

Dilluns 18 de juliol 2016

Acostumat a caminar lleuger i a moure'm per ciutat. M'atabalo. si se'n pot dir atabalar-se, quan haig d'avançar a massa gent que marquen aquell pas que no saps si cauran de tana poca esma que es donen per anar Déu sap a on. M'imagino que han de quedar esgotats. Infinitat de passos curts i lents, poc badats, de rumb indefinit i de massa càrrega de divertit avorriment. Només falta que se't parin just al davant, sense solta ni volta, i feinades a no empentar-los. Aturats d'inexistent objectiu i de parada impensada, trobada, i hom, un mateix, jo, reprimit, cívic, educat, els hi donaria una bona empenta i els fotria de morros a terra. Reprimit, també de dir el que penso, que podria ser quelcom com: si heu de badar, badeu per alguna cosa que valgui la pena, quan en el fons, i no tant en el fons, penso que en faig un gra massa i que no deixo de pixar fora de test.