No vull fer crítica musical

Dilluns 11 de juliol 2016

Mozart, un petit fragment coral de la flauta màgica. Mahler, l'adagio de la desena. Beethoven, la novena. La jove orquestra nacional i la polifònica de Puigreig. Atlàntida de Vic. Tres quarts d'entrada i públic entès. Penjat a l'amfiteatre, a primera fila, on més bé es veu i on més bé s'escolta. El futbol, al camp, a la segona graderia. Genial Beethoven i massa ímpetu juvenil al Malher. No vull fer crítica musical. No és el meu ofici i tampoc tant en sé. M'agraden els entreactes i les sortides dels concerts. Estona de cafè, de copa de cava i de parlar, d'opinar i de comentar. Pecat de poca modèstia. M'agrada dir la meva i no crec pas que la vessi ni més ni menys que els altres. Escolto opinions, bona part, sinceres de sensacions musicals transmeses, essència de l'art, i res a dir dels qui no opinen, potser perquè no gosen o no hi entenen, o hi entenen tant com els que garlen com mallerengues i, això sí, sense l'afectació molesta de més d'un que travessa el llindar del divertit, sentit, comentari i s'aboca al pou de l'esnobisme costós de soportar.