Estranyes armes

Dissabte 9 de juliol 2016

Acalorat i poc afanyat a anar enlloc. Música i més música i becaines curtes que no entrebanquen la son de la nit gens fresca. Llevat a les set de la matinada. Lectura i música de primes hores. Les millors hores del dia. Abstret de notícies, i no per no voler estar al dia, com tampoc vull viure com un ximple desinformat, però és cert que em malhumora l'excés de manipulació. No voler caure en un atac d'ira innecessari. Poca saviesa, o molta, ja no ho sé, de l'indignat que s'indigna i que no va a més. Poca acció i molta paraula que no arriba ni a rascar el mal que pot arribar a produir la manipulació de la informació. Aquesta vegada en van ser tres personatges, criminals, d'accions passades, tres, i en podien haver estat més, o menys, tant se val; accions de guerra, cregudes justes amb sofregit amarg de la injustícia de qualsevol guerra, amb el pretext d'estranyes armes que tot ho mataven i que tot ho maten sense haver matat, aquelles, ni abans ni ara, res, perquè mai han existit. Van existir i matar les que ells van portar. Disculpes d'errors comesos i les víctimes, innocents, ja res n'entenen d'errors i de disculpes, per part d'un, de dos, de tres, d'un a un, sols o plegats, manipuladors i una malentesa autoritat permesa, no imputada, no jutjada, no criminalitzada, de voltar per aquests móns del Déu manipulat, que seu se'l fan, donant lliçons, conferències en diuen, cobrades a preu d'or. Assegut al sofà escoltant Catalunya Música i llegint memòries d'una gheisa amb el fetge cobert, amb la panxa plena i intentant evitar els informatius manipuladors que malhumorat em deixen.