Jo ja ni el parlo

Dimarts 26 de juliol 2016

Apunt, i tard com sempre, de començar una runió i de passar per la Xixo i adonar-te que encara hi ha gent que demana un mantecado de llet merengada. El parlar vigatà que es perd. Jo ja ni el parlo, l'ai ca i para de comptar. M'agraden aquestes antigues paraules que semblen expressions: runió, catredal, trenc, mantecado, malandando, asmari, santiró, canlletenes, santulària, santelles ... Fresc al casino escrivint amb una menta amb sifón i no pas d'en Gustems, com ho eren els de vidre antics, un al meu davant, modern, de plàstic i de líquid poc picant. Mala peça enyorar, però s'ha de fer, sovint em cal sense emmalaltir; i aquestes parets, aquest entorn, ho deu comportar, encara que es viu un present, el meu, el que viu la meva generació, cinc anys amunt cinc anys avall, i el futur ja vindrà i no cal preveure'l i encara menys patire'l com a suposadament incert.

Comentaris