Car de veure

Dimecres 13 de juliol 2016

Car de veure. Una llicència d'una tarda poc calorosa i ennuvolada. Car de veure pel carrer i més en una tarda feinera de poca gent rondant pels antics carrers de la ciutat dels sants. Dies que no ho feia. Reparar problemes informàtics i prendre'm un temps, convenient, per arribar a la catedral passant per la pietat. Encuriosit per un rampell d'un record que m'ha vingut a la memòria sense solta ni volta i que m'ha activat per anar a fer una petita comprovació. El campanar alineat amb el de Ripoll i amb el de Sant Miquel de Cuixà, els campanars de l'abat Oliba. S'assemblen, un aire, només un aire, un estil, sí, un estil, romànic llombard, però poca cosa més. Ni la pedra: grisa a Vic, fosca marronosa a Ripoll i terrosa vermellenca a Cuixà. Compactes i  baixos, de no pas més de cinc pisos els monàstics i el de Vic, catedralici, esvelt i de set pisos que agafen llum a mida que s'enfilen per a poder arribar a tocar la campana grossa amb les mans, la que un mal dia una colla d'eixalavats varen llançar daltabaix amb més solta que volta.