Com un pa de quilo

Dimecres 6 de juliol 2016

La perversitat de jugar i de manipular als qui es queden asseguts davant del televisor amb una llauna de cervesa sempre són els més nombrosos. No cal llegir Aleksiévitx per arribar a aquesta conclusió, amb una mirada a l'entorn n'hi ha prou, però la lectura acompanya i fa obrir els ulls, constatant que arreu passa el mateix amb major o menor intensitat. Societat parida a base de por i de mediocritat, de molta mediocritat, que es reprodueix i fertilitza aquesta por generacional, ignorant, en la cadena més encrostada del relat genètic. Ignorància de no voler prendre partit i jugar al partit que juga qui molt bé sap a què juga, amb qui juga i en quin joc el vol fer jugar. Anul·lar capacitat d'opinió, de crítica, i concedir als mestres de la mediocritat, mediocres i dolents, que no vol dir malvats, dolents, simplement dolents, capaços d'engreixar històries de corrupcions pudentes, certes en bona mesura, però no veritables en el global, engreixades i capaces d'empastifar personatges que no són pas pitjors que els engreixadors que es valen dels asseguts davant del televisor amb una llauna de cervesa, els nombrosos, manipulats, ignorants i porucs, que tot ho combreguen i s'empassen l'hòstia grossa com un pa de quilo.