Benestar

Dissabte 12 de març 2016

Societat sueca del benestar de novel·les de crims de sang i fetge. Societat ideal de nuclis petits de veïnatge que poca cosa en treu de la seva vida trista o alegre. Feinada dels pocs enfeinats a la feina i arreu, de buscar-se feina tafanera de voler saber més de la vida dels altres i de no pas saber com és la seva. Benestar, el primer barri nou de Santa Eulàlia de Riuprimer, les primeres cases que va construir l'oncle Pau. Els pares no hi van voler anar a viure. Acostumats a Vic i al barri. El germà gran de la mare va comprar una d'aquelles cases. La cosina, la meva, encara hi viu. Can Ton, un dels cafès del poble, n'hi ha dos, hi queda a peu de la carretera que mena a Santa Maria de l'Estany. Quedem de tant en tant amb la cosina, la Iolanda. La darrera vegada, ella, anava tard i una dona que mai havia vist i que no crec que mai més arribi a veure, tota la jornada em va detallar des de que la va trobar a les deu del matí a l'estanc, que no patís, arribaria perquè sabia que el cosí de Vic seria a a les tres de la tarda a prendre cafè a Can Ton. Control. A les tres i deu minuts entrava per la porta del cafè del barri del benestar.