Oh! aquell mar!

Dimarts 1 de març 2016

Aquesta tarda s'ha girat vent. Conscient que em comporta més bons records dels que em penso. A Vic ens sembla que ens hem vengut la identitat, la boira, i el vent l'hem manllevat, No amb excés. No el suportaríem, però ens hi acostumaríem. Els vigatans tenen, tenim, una pell que poc costa adaptar-se al què s'esdevé, sigui bo o dolent, tant se val. El vent. El Llançà d'aquella infantesa utòpicament feliç reiterada que ho va ser, o que ho va voler ser, malgrat la foscor de massa zones opaques, obviades sense necessitat d'haver-ho estat, romanents, però sabent que no és necessari remenar cap merda, perquè la merda sempre fa pudor i els que s'hi rebolquen, els de sempre, els teòcrates, els moralistes i els que creuen en veritats, i, jo, com que no no sóc ni teòcrata, ni moralista, ni creient, no m'escau parlar de res, ni rebolcar-me enlloc, i, però, això sí, sempre em quedarà, i em queda, Llançà, aquella infantesa idealitzada i aquell mar. Oh! aquell mar!