No m'espereu a sopar

Dimecres 22 de març 2016

M'ha agradat la manera d'afrontar la mort del Carles Flavià. No m'espereu a sopar perquè soparé amb en Rubianes. El meu futur està al Sancho de Avila. Sorneguer que no amaga por. La mort com a impàs, com aprenentatge en vida, encara que sembli incongruent. Naturalitat per afrontar el final no pas accidentat i sense el vernís paorós dels que creuen en móns millors on és probable que ningú els esperi a sopar.