Em meravello

Dilluns 29 de març 2016

Silenci estroncat pels missatges de mòbil. Lectura sense música. De tant en tant una porta de l'escala s'obre, es tenca i encova a qui l'ha oberta. Anònims que poc es fan conèixer, que poc es deixen veure i en els cafès poques vegades, o mai, hi són comptats. Pagat de ser garlaire. Em meravello del garlar dels altres si n'escolto abundor de frases ben articulades de tota mena i alguna, també, imperativa no pas mancada d'autoritarisme de poca estridència emmascarada de tolerància no valorada en paràmetres del cert o del fals. Em meravello d'escoltar emplenades paraules que no deuen ser buides, que deuen tenir un contingut que erroni seria dir que buit em sona. Bunyols parlats. Massa escoltat, com aquelles històries repatànies recriminades, explicades manta vegades, com les que em meravello d'escoltar no pas recriminades no pas amb la pàtina de repatànies; no, certament no, me'n meravello.