En sentit material

Dijous 31 de març 2016

El món que sembla apropar-se: cobrar nòmina i ser pobre. Dies de vaga i de poca feina. Esbufega l'entorn i poca consciència del què pot arribar si no s'atura. Mala bava a la illa càrnia. Massa pobre per a tant ric que es reparteix l'estalvi de la pobresa. M'agrada triar el món on vull viure, que poc a veure té amb la felicitat o amb la infelicitat, que no és altre que el de poder viure i poder optar al que m'agrada fer amb els diners afanyats amb justesa i justícia. Cobrar el que toca, ni més ni menys, i no veure'm abocat a viure una vida no triada, ni millor ni pitjor, per manca de diners manllevats a l'afany d'hores treballades poc remunerades i sacrificades a una supervivència nominativa i pobre, i no només en sentit material.

Comentaris