Tot el temps del món

Dilluns 14 de març 2016

Anarquia controlada imaginada. No m'angoixa aquesta no obligada obligació d'escriure dia sí dia també. El dilluns dia de cares tristes de qui explica caps de setmana poc diferenciats. Val més no explicar. Ahir molta música, com sempre, i una nova descoberta coneguda, inconeguda,sembla una incongruència, la reforma, la cinquena, de Mendelssohn. Segon moviment inspiradíssim, molt conegut i no identificat abans per desconeixença. Romanticisme allunyat de l'apassionada estridència melòdica. Música allargassada, melangiosa i d'esperançada tristesa pecada de sentiment. Abocat, hi dedico més temps del que hi dedicava, a escoltar, a llegir, també. Poques pàgines, una trentena, promet, les senyoretes de Lourdes, Pep Coll. Crec que en continuaré parlant. Propòsit. Tot el temps del món, el que m'acomodo o el que m'obsequia a acomodar-m'hi.