Vals a Laura

Dimecres 9 de març 2016

Filosofia personal del treball que no m'interessa exposar. Massa que exposo. Reserva a escrits ocults. Dia molt atabalat d'urgències precipitades per manca de planificació dels que no han après que després de l'u ve el dos i del dos ve el tres. Mal es va si es comença pel sis i es passa pel tres si es vol arribar al vuit. El personal, el que hi ha, poc format i de la retribució, voler duros a quatre pessetes, els que donava un dia en Santiago Rusiñol a la rambla. Pagava l'avi de Manlleu. Al despatx, cinc minuts, no pas més, sencers, resolent un problema informàtic i el vals de Laura, de no sé pas qui. Sensació alegre, sana, perduda, que, ara mateix, refugiat, descansat, rutinari, no sento, però que em seria fàcil retrobar si un somriure, un acudit ben trobat o unes bones paraules em convidessin a puntejar quatre passes de ball que no sabria, maldestre, com posar-m'hi.