Sembla que no gosin

Dijous 10 de març 2016

És maca la plaça de Vic. Volia anar a l'snack i el dijous fan festa. He passat de llarg. Refugiat a casa i les parets sembla que em caiguin a sobre. Tampoc tinc ganes d'anar enlloc. Molta, massa, tele i aquests dies Llul, el llibre de les bèsties. Som iguals abans, ara i no crec pas millors més endavant. Tanquen fronteres a la desesperació. La mateixa bona gent de sempre, la de donar caritatius rossegons i xavalla netejadora de consciències misericordioses. Sempre immers en voler un món millor, l'abstracte, i el personal, del tot millorable. Pinzellades d'escoltar el debat de la pobresa. Pobre, el debat, redundància. Xerrar, xerrar, i solucions poques, rascadures que no van més enllà de moure partides pressupostàries. Obviar el moll de l'os i optar per no imputar als no impositius. Sembla que no gosin. Pobresa.