Cels obscurs i ennuvolats

Dilluns 8 de gener 2018

Propòsits no me'n faig. No ha estat un bon any. No, no ho ha estat. Amorf, més que dolent. Més exacte. Em sobren esveraments, propis i aliens, dels que no ens hauríem de permetre i que la medicació, i la suggestió d'un mateix, va posant a to. Males llunes també me'n sobren i cap interès a anar-les a cercar. Escurar darrers dies d'arbre i començar a viure un any més orfe de butaca i de llar de foc. Al racó de llegir m'hi manca una tauleta que no m'aniré a comprar. Propòsit de lectures d'ànsies ansiades que m'han portat a una migradesa lectora de balanç esfereïdor que no em conforta i que resulta un mal miratge del què no vull ser ni del què voldria viure en un any de més bona estrogança. Intens, polititzat, atabalat, d'esclarissades estones de sol i de llum intensa i de molts núvols que horitzons no deixaven albirar cels clars. Costós, també, poder arribar a gaudir, tèrbol, amb tota la intensitat de la màgia i de l'encant del recolliment que atorguen els cels obscurs i ennuvolats.