Ens importen una merda

Dimecres 3 de gener 2018

Embadocat mirant la tele. El plaer d'estar sol a casa. Estirat al sofà i no m'adormo. El que estic veient i escoltant m'interessa. Televisió local amb accent de la plana i del Lluçanès. Un home gran que havia estat empresari. Un self-mann que explica les seves gestes. Lloable, però el seu tarannà no va amb mi. Lícit. No penso i no vull pensar com ell, de la mateixa manera que no vull que ell pensi com jo. Respectuós i de consentida respectabilitat. És un personatge que no m'és útil més enllà del que podria haver arribat a estar una relació professional. El treball com a sentit de la vida, em costa digerir. Tampoc el considero ni un càstig diví, l'esca del pecat original. No, no més que un servei a la societat i una compravenda desavantatjosa de temps i de formació a canvi de menys diners dels que proporciones. Part del tracte. El dia que s'acaba s'acaba i no cal treballar fins el dia que et moris. Si hom s'ho pot arribar a creure, que s'ho cregui, però que no arrossegui a altres i deixi viure, ja ho deu fer, suposo, a tothom a la seva manera, descansant, jubilant-se o fotent-se gots de vi a la taverna. Perillós creure's que massa sentit té l'emprenedoria esforçada d'aconseguir fites que a molts, entre ells jo, ens importen una merda. 

Comentaris