Parlo de pensions

Dimecres 17 de gener 2018

Escàs interès comporta parlar de pensions i no penso pas parlar de càlculs maldestres ni de bosses escurades i mal gestionades amb excés de creure's que feina ben feta s'ha fet quan no és veritat. Certesa deu ser que poc hi entenc, però sensació em dóna que l'evidència per sobre m'esclafa. Ahir de justícia tornava a parlar. Cansí i repetitiu. Cas Palau de la música. En volia parlar i no ho devia semblar. Sovint considero que massa parlo de coses que no vull que s'entenguin d'entrada i no sé si me'n surto que s'interpretin. Dèries i moltes de soterrades que el fet hipòcrita i educat no em deixa mostrar. Perillós quan les dèries esclaten. Vaig treballar en dues empreses: una de caps d'alta burgesia i l'altra de caps socialistes. No estic ni a favor ni en contra de res. Només demano actituds i formes republicanes de drets, deures i obligacions, la resta se'm fum del tot. Nòmines de cotitzacions impecables, hores extres i primes de productivitat incloses. Fiscalitzat intensament i control sever. Ignorant de possibles irregularitats de part seva que poc m'afectaven i que poc m'afecten en el recompte de la pensió. Darrers anys nova feina, estressada, curulla de responsabilitat no retribuïda ni remunerada i amb categoria professional nominada que no em correspon. Nefasta cotització, la que ara es porta, que amaga una part del sou amb sistemes que recorden del tot a diners ensobrats i entregats a ma amagada i silenciada. Diners que no cotitzen ni a pensió pròpia ni aliena. Empobridors de benestars que es podrien esdevenir. Coherent i egoista en mi mateix, el futur no existeix. Ara toca llaurar-me presents propers que es poden esdevenir i qui cregui en futurs, que hi cregui, perquè no es preveuen grats ni profitosos amb aquest sistema. Serà perquè no es sembra present, ni hom no es vol manifestar en crítica lluitada de presents immediats o que es poden esdevenir, els que no cal confondre en futurs.