El llençol que vull perdre

Divendres 5 de gener 2018

Dia de celebració. Dinar a Puiglagulla. Els reis d'Orient arriben a plaça el vespre. Dia estrany de feina i d'abocar-se al món com en un afer poc prodigat. Mancat de control. Tampoc sé si antes controlava massa. Avui ja dic que no. Puiglagulla, el casino, l'snack, a cals sogres ... i a arreu vi i cava aprofitat de beure'n pel fet que d'absència en visc. El cos i emmascarada ansietat m'ho demanen. Manca de control i necessitat de falsa evasió. El llençol que vull perdre i que, de mica en mica, amb esforç, es va perdent i avui, dia diferent, no rutinari, eufòric en certa manera, de bipolaritat alçada, se'n va en orris qualsevol esforç no qüestionat de per què passa i sol passar i no hauria de passar. Preocupant i remordit resulta allitar-se amb males sensacions físiques i de consciència.