De nostres, cap ni una

Dissabte 11 de febrer 2017

Llevar-se d'hora sis dies a la setmana. Reposat avui i el món es veu molt diferent, més optimista i amb ganes d'afrontar el dia. Dijous vaig anar a reunió de l'assemblea i es va menjar i beure, sense cap excés ni de menjar ni de beure, mentre es discutien i es programaven actes per a convençuts que no acabo d'entendre, quan entenc que s'hauria d'anar per feina de veritat. Obsessionats a voler carregar-nos de raons davant qui de raó no en té i davant d'estrangers, que ara no ens van ni ens venen, que la raó l'entendran quan els fets s'hagin consumat. Ens emboliquem nedant en un mar de raons contradictòries bizantines de fort context ideològic, filosòfic fins i tot, i de nul poder executiu que és el que deu caldre per concretar la idealitat creguda i manifestada. Empatollats sobre legalitats i il·legalitats que de la meseta són i de nostres, cap ni una perquè cap poder executiu tenen i l'execució, de raons, de sentiments i de bizantinisme poc hi entén.

Comentaris