Massa comú

Dimarts 28 de febrer 2017

Certa al·lèrgia a aquest món congressista de noves tendències que poc em sonen a moda. La moda em reporta més elegància o més saber estar. Sortir de casa, està bé, però sortir per sortir ja no m'està tan bé, i per anar segons a on, no m'interessa. Ballar, no pas, comptades vegades i maldestres. Fumar, res de res i beure, autocontrol permanent per a no caure en el risc de possibles desmesures; però les matinades llunades i més quan plou, o neva o hi ha boira, m'inspiren, i més quan m'entono amb la dosi adient de cafeïna i m'endinso en la lectura i una bona música coneguda m'acompanya, em sento com aquell qui fuig del massa comú i hom no és pas estrany, gens estrany, perquè massa no balla, massa no surt, gens no fuma i beu quan beu i no vol formar part de les tendències efímeres d'identificació de grup d'antiga tribu.