Festival del tedi

Dissabte 25 de febrer 2017

Festival del tedi del poc dir o del ja tot dit que sona al mateix acotat espai escàs de discussió i de divergència on tot sembla convergir en un punt comú de discurs que força en té d'únic i de nuclear. Espècie de celebració en un no lloc de pretensió acollidora i no se'n surt massa. Lluminositat insultant i amb pretensió de voler ser una taverna vienesa i no passa de decorat de cartró pedra per a gent festiva avesada a aquest tipus d'estètica que volen menjar menjar decent sense desprendre massa i sembla que no s'adonin que la relació preu i cost del menjar aporta un marge de benefici molt elevat. Econòmicament car. Canalla, molta canalla, que menja, que volta i no seuen, que criden, que ploren. Comoditat per pares, avis i família, que donen sensació que s'acomoden a aquesta mena de tarannà bellugadís i cridaner. El món al revés. Els darrers en arribar a primera línia de sortida, no sigui que se'ls hi trenqui la girada i se'ls hi estronqui una passatgera felicitat de desitjos a tota hora consentits.

Comentaris